El blat i la ciçanya

Evangeli segons sant Mateu 13, 24-30

Els va proposar una altra paràbola: «El regne del cel s'assembla a un home que va sembrar bona llavor al seu camp; però, mentre els homes dormien, un enemic va ser i va sembrar jull enmig del blat i va marxar. Quan començava a verdejar i es formava l'espiga va aparèixer també el jull. Aleshores van ser els criats a dir-li a l'amo: "Senyor, no vas sembrar bona llavor al teu camp? D'on surt el jull?". Ell els va dir: “Un enemic ho ha fet”. Els criats li pregunten: “Vols que l'arrancarem?”. Però ell els va respondre: "No, que en recollir la zitzània podeu arrencar també el blat. Deixeu-los créixer junts fins a la sega i quan arribi la sega diré als segadors: arrenqueu primer el zitzània i lligueu-la en garbes per cremar-la, i el blat emmagatzemeu-lo al meu graner"».

Cinc idees per a la nostra pregària personal

La paciència de Déu: Déu no té pressa per jutjar. Ell permet que el temps passi per donar oportunitat al fet que el que és bo creixi i maduri.
El bé i el mal conviuen: Al món i al nostre propi cor hi ha llums i ombres. Hem d'aprendre a viure en aquesta realitat sense desanimar-nos.
No jutjar abans d'hora: Els criats volien arrencar el jull ràpid, però l'amo demana prudència. De vegades jutgem els altres sense veure el "blat" que hi ha.
La vigilància espiritual: L'enemic va sembrar "mentre els homes dormien". És important mantenir-nos desperts en la pregària per protegir el bo que Déu sembra.
El destí final: Al final, Déu posarà cada cosa al seu lloc. La nostra confiança ha d'estar que el blat (el que és bo) està destinat al seu graner.

Activitat: Cultivant el blat

Enunciat: De vegades ens enfoquem massa en els nostres defectes (el jull) i oblidem cuidar les nostres virtuts (el blat). Escriu una reflexió sobre quina cosa bona sents que Déu ha sembrat en tu i com pots ajudar que creixi amb força, sense deixar que els aspectes negatius et desanimin o t'impedeixin donar fruit.