Les Noces de Canà
Joan 2, 1-11
Als tres dies hi havia un casament a Canà de Galilea, i la mare de Jesús hi era. Jesús i els seus deixebles també estaven convidats al casament. Faltà el vi, i la mare de Jesús li diu: «No tenen vi». Jesús li diu: «Dona, què tinc a veure amb tu? Encara no ha arribat la meva hora». La seva mare diu als servents: «Feu el que ell us digui». Hi havia col·locades sis gerres de pedra, per a les purificacions dels jueus, d'uns cent litres cadascuna. Jesús els diu: «Ompliu les gerres d'aigua». I les van omplir fins a dalt. Llavors els diu: «Traieu ara i porteu-lo al majordom». Ells se'l van emportar. El majordom va tastar l'aigua convertida en vi sense saber d'on venia (els servents sí que ho sabien, ja que havien tret l'aigua), i llavors truca al marit i li diu: «Tothom posa primer el vi bo i, quan ja estan beguts, el pitjor; tu, en canvi, has guardat el vi bo fins ara». Aquest va ser el primer dels signes que Jesús va fer a Canà de Galilea; així va manifestar la seva glòria i els seus deixebles hi van creure.
Cinc idees per a la nostra pregària personal
- L'atenció de Maria: Ella observa els detalls de la nostra vida i nota quan ens falta l'alegria o l'esperança.
- Confiança absoluta: Maria no diu a Jesús què fer, només exposa la necessitat i confia en la seva resposta.
- L'obediència dels servents: Omplir gerres d'aigua semblava no tenir sentit, però la seva obediència va fer possible el miracle.
- L'abundància de Déu: Jesús no només dóna vi, sinó el millor vi i en una quantitat sorprenent (sis gerres de cent litres).
- La fe que neix del signe: El miracle no és un espectacle, sinó un gest d'amor que convida els deixebles a creure.
Activitat: Omplir les gerres
Enunciat: De vegades sentim que la nostra “aigua” (els nostres problemes, cansament o rutina) és poca cosa. Escriu una pregària o reflexió sobre quin aspecte de la teva vida li entregues avui a Jesús perquè Ell ho transformi en “vi bo”. A què et compromets per “fer allò que Ell et digui”?