1. Déu no és un "fabricant", és un Creador
A diferència d'un fuster que necessita fusta, Déu crea "ex nihilo" (del no-res). Res no existia abans de la Seva voluntat; l'univers no és un accident sinó un projecte pensat.
2. "Cel i Terra": Allò visible i allò invisible
Aquesta expressió abasta tota la realitat:
- La Terra: El món material, les lleis de la física, la biologia i les estrelles. Déu estima la matèria.
- El Cel: El món espiritual, els àngels i la dimensió que transcendeix allò que podem tocar.
Punt clau: Ser cristià no és triar entre ciència (terra) o fe (cel). Déu és l'autor de totes dues.
3. El món és un regal, no una propietat
Som administradors de la creació. No podem destruir la natura perquè és un préstec de Déu per a totes les generacions (Ecologia Integral).
4. La creació és "contínua"
Déu sosté l'univers en l'existència a cada segon. Si Déu deixés de pensar en nosaltres per un instant, tornaríem al no-res. La teva vida és sostinguda ara mateix perquè Ell t'estima.
Reflexió
"Pregunta't què se sent en crear alguna cosa pròpia (un dibuix, una cançó). Aquesta espurna de 'voler que alguna cosa existeixi' és un reflex de Déu".