Sembla una pregunta absurda si la fa una persona coneguda per tu. Si és un familiar més encara. Però si la pregunta la fas tu a tu mateix la resposta és més difícil.
En teoria has de respondre amb el teu nom però de seguida ve al cap qualitats, electricista, pagès, metge, conductor,... parlem de nostra professió. També pot esdevenir la resposta més íntima; pare, mare, espòs, esposa, fill, filla,... Encara pot ser més íntima la resposta, catòlic, pecador, monjo, monja, lladre, mentider, el millor.
La realitat és que el primer que en ve al cap com qualitat identitària demostra fins a quin punt estic identificat. Clarament la resposta ha de ser «persona que intenta estimar a Déu i als altres». Així definiria a Déu: «És Amor». Jo he ser la seva imatge i semblança. D’aquesta manera ens sentirem realment en la nostra real identitat. Quan algú parla a un funeral sobre un difunt normalment remarca la capacitat d’estima que tenia. ¿per què? Perquè això és el nostre fi principal, ESTIMAR.