12. El naixement de Moisès (Èxode 2)
El temps entre Josep i Moisès: Segons les dades bíbliques i la cronologia que maneja la Bíblia, han passat aproximadament 400 anys.
Al principi, els descendents de Jacob (Israel) vivien feliços a Egipte protegits per Josep. Però amb el pas dels segles, "va sorgir a Egipte un nou faraó que no havia conegut Josep". Aquest rei va tenir por que els israelites es fessin més forts que els egipcis, així que va decidir esclavitzar-los i va donar una ordre terrible: tots els nens homes hebreus havien de ser llançats al riu Nil només néixer.
En aquest ambient de por i opressió, una dona hebrea va tenir un fill preciós. Durant tres mesos el va aconseguir amagar per salvar-lo dels soldats, però quan ja no el va poder amagar més, va idear un pla desesperat i ple de fe. Va preparar una cistella de vímet, la va impermeabilitzar amb betum perquè no li entrés aigua i va posar el nadó dins, deixant-lo entre els joncs a la vora del riu Nil. La seva germana gran, Miriam, es va quedar vigilant des de lluny per veure què passava.
En aquell moment, la filla del Faraó va baixar al riu a banyar-se amb les criades i va veure la cistella. A l'obrir-la, el nadó va començar a plorar i ella va sentir una gran compassió: "És un dels nens dels hebreus", va dir. La Miriam, molt valenta, es va acostar i li va proposar de buscar una nodrissa hebrea per criar el nen. Així va ser com, per un gir increïble de la providència, la mateixa mare de Moisès el va poder criar cobrant un sou del palau.
Quan el nen va créixer, va ser lliurat a la princesa, qui ho va adoptar com a fill seu i el va anomenar Moisès, que significa "Salvat de les aigües". Així, el que estava destinat a morir per ordre del Faraó, va acabar educant-se a la pròpia cort reial, coneixent tota la saviesa d'Egipte, però sense oblidar mai qui era el seu veritable poble.
Punts clau segons la Bíblia
- La Providència de Déu: Déu utilitza situacions que semblen tragèdies per preparar la salvació. El mateix riu que havia de ser la tomba dels nens es converteix en el camí de salvació per a Moisès.
- La valentia de les dones: La Bíblia destaca el paper fonamental de la mare de Moisès, de la seva germana Miriam i de la pròpia filla del Faraó. Elles desafien el mal per protegir la vida.
- Moisès com a figura de Crist: Igual que Moisès va ser salvat d'un rei cruel (el Faraó), Jesús va ser salvat d'un altre rei que volia matar-lo en néixer (Herodes).
- El nom de Moisès: El seu nom no és només un record del rescat personal, sinó una profecia de la seva missió: ell serà l'encarregat de salvar el seu poble a través de les aigües del Mar Roig.
- Preparació a la prova: Els 400 anys d'esclavitud no signifiquen que Déu se'n va oblidar. La Bíblia ensenya que aquest temps de patiment va servir perquè el poble desitgés la llibertat i es mantingués unit a la fe.
Text bíblic
Consulta el text bíblic complet del naixement de Moisès aquí: Bíblia Catalana Interconfessional - Èxode 2
Activitats de Reflexió: Èxode 2
| 1. Comprensió del Text: Quin pla enginyós va idear la mare de Moisès per salvar-lo dels soldats i quin significat té el nom que li va posar la filla del Faraó en adoptar-lo? |
| 2. Contingut Doctrinal: El text esmenta que la Providència de Déu utilitza tragèdies per preparar la salvació. Com explica la doctrina catòlica que el riu Nil passés de ser un lloc de mort a ser el camí de vida per a Moisès? |
| 3. Misés és la figura de Crist:Expliqueu la relació doctrinal entre la salvació de Moisès davant el Faraó i la salvació de Jesús davant el Rei Herodes. Què ens ensenya això sobre la protecció de Déu envers els seus enviats? |
| 4. Aplicació Catequètica: La Bíblia destaca la valentia de les dones (la mare, la Miriam i la princesa) per protegir la vida. De quina manera pots tu avui defensar i protegir la vida dels més indefensos al teu entorn diari? |
| 5. Compromís de Fe: Moisès es va educar al palau però "mai va oblidar qui era el seu veritable poble". Com pots mantenir la teva identitat cristiana i els teus valors mentre vius i et formes en un món que de vegades pensa de manera molt diferent de la fe? |